UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE. LES GIMNASTRADES AMB LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'ACTIVITAT FÍSICA Y L'ESPORT DE TOLEDO

Que dir d'aquestes experiències inoblidables. Durant els 4 anys de carrera de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport a la Universitat de Toledo, que van anar des de l'any 2001 fins al 2005, dins de l'assignatura de Gimnàstica Rítmica, la nostra professora Susana Mendizàbal ens preparava per a participar en les convencions anuals amb el nom de Gimnastrades Internacionals, dels 4 anys que vaig estar amb els meus companys, vaig participar a Càceres (2002), A Coruña (2003), València (2004) i Càceres (2005).

Assajos Universitat de Toledo (2004)

No solament es tractava de fer una coreografia assajada per a exhibir-la davant de multitud de gent. Es tractava d'una experiència única que vivíem tots els anys de carrera i estàvem desitjant que arribara aqueix dia per a poder gaudir-la.

El treball era dur, practicàvem la coreografia i posada en marxa en classes de Gimnàstica Rítmica, però record que també de forma voluntària, que així era aquest esport, anàvem a practicar en multitud d'ocasions en horari no lectiu, passàvem la vesprada en la universitat o en algun lloc on poguérem practicar sense problemes. Cal dir, que tot el que envoltava aquesta activitat era meravellós, passàvem llargues vesprades entre companys, riures, aventures, alegries, no tinc cap record negatiu sobre aquests moments únics.

Assajos Universitat de Toledo (2004)

Tots els alumnes que volíem participar en aquest esdeveniment ho fèiem lliurement i sabent que sent així, la seua dedicació i treball dur era innegable, però que la recompensa era excepcional, en la meua Facultat sempre ens presentàvem entorn de 60-80 alumnes, érem alumnes de tots els cursos, era una forma indirecta de relacionar-nos amb tots els alumnes de la facultat, des de 1º fins a 4º curs. Així que us podeu imaginar la gran cohesió, esperit de companyonia, amistat que hem pogut desenvolupar durant 4 anys de carrera. Solament comentar que no vaig deixar amics durant la meua estada en la Facultat de CC de l'Esport de Toledo, vaig deixar de vore amics però en tinc germans/es. Una relació que després de 13 anys d'haver acabat la carrera seguim tenint parlant durant quasi tots els dies i quedant sempre que podem per a tornar a passar moments inoblidables, encara que les nostres vides ens hagen portat a cadascun a les nostres llars com Huelva, Albacete, Toledo, Ciudad Real, Madrid, Elx, etc...

Les Gimnastrades segueixen realitzant-se des de l'any 2001 de forma anual, i consisteix en la reunió de totes les facultats de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport de tota Espanya i fins i tot d'Europa com en alguna ocasió que ha participat Portugal, per a representar exhibicions i coreografies gimnàstiques i acrogimnàstiques de tot tipus, individual, parelles, grups reduïts, grans grups (com era el nostre). Durant tot un any et preparaves para en aqueix gran dia poder exhibir una gran coreografia grupal que perfectament ens ensenyava la nostra professora Susana Mendizàbal.

Així, en aquesta reunió de facultats de tota Espanya, era un bon moment per a relacionar-se amb companys d'altres ciutats, amb diferents mètodes d'estudi, diferents inquietuds, en fi, un lloc per a la tenir un intercanvi cultural enriquidor.

Perquè és tan important la realització d'aquests esdeveniments?

Per la Innovació, és un espectacle multitudinari que el seu objectiu és la promoció de la gimnàstica i l'intercanvi cultural, a través d'una jornada d'exhibició de diferents modalitats i tendències gimnàstiques amb els objectius que podem enumerar.

• -          Fomentar i difondre les activitats gimnàstiques col·lectives.
• -          Recolzar el treball en grup i la solidaritat.
• -          Exhibir muntatges pel nero plaure de mostrar-los, sense cap fi competitiva.
• -          Facilitar l'intercanvi soci-cultural entre els diferents països i regions.
• -          Fomentar l'Esport per a Tots des de les Activitats Gimnàstiques i Acrobàtiques

Coregrafia Acrosport final. València (2004)

Però sobretot, per a mi, el mes important és que aquestes jornades són mes enriquidores a causa que es veu l'afany de les persones per transmetre, connectar i empatitzar amb gent a la qual no coneix, on solament amb una mirada, un gest, un simple hola, pots connectar i conèixer una gran persona que hi ha darrere.

Per aixó, tan sols puc tenir records meravellosos d'aquestes experiències que recordaré tota la vida i així poder transmetre-les als meus futurs alumnes perquè puguen desenvolupar tota la seua personalitat, creativitat i que sempre, sempre guanye l'esperit de la cooperació, amistat i companyonia.

CONSTRUCCIÓ D'UNA PIRÀMIDE

En aquesta nova entrada explicarem les fases per les que hem de passar a l'hora de construir una piràmide solguda i amb éxit, tenint en compte sempre les normes de seguretat que comentàvem en l'entrada anterior. Així us comentaré les 3 fases per a la construcció de la nostra piràmide, que són:

• 1ª Fase.- Construcció de la piràmide: Els portors aniran formant la base, adoptant les postures triades en la posició més ferma possible. Els alumnes que vagen a ocupar la part més elevada aniran grimpant mantenint-se el més apegat possible a la base, amb el cap alçat i exercint una força de pressió cap avall, evitant en tot moment espentar cap a fora en adreça lateral. La piràmide es forma de dins a fora i de baix a dalt.

• 2ª Fase.- Estabilització: Una vegada aconseguida la piràmide, aquesta haurà de mantenir-se durant cinc segons. Si la distribució del pes és correcta, la piràmide es mantindrà. Si és necessari, hauran de realitzar-se les correccions de posició oportunes per a corregir els desequilibris que es produïsquen.

• 3ª Fase.- Desenllaç: Aquest ha de realitzar-se sempre en sentit invers a la primera fase, sent els àgils els que han d'anar baixant cap a davant o de forma lateral. Els portors o els ajudants ajudaran en la recepció, subjectant per la cintura i esquena a l'àgil, que baixarà suaument sense fer mal als portors.

ASPECTES DE SEGURETAT I PUNTS DE SUPORT EN ACROSPORT

Bon dia a tots!

Per al perfecte desenvolupament la nostra Unitat Didácica i no tindre cap problema de cara a la pràctica saludable d'aquest preciós esport, cal tenir molt en compte els punts de suport i les normes de seguretat en l'Acrosport i mostrar-li-ho molt clar als nostres alumnes. Així gaudirem tots molt millor de la seua pràctica.

Encara que l'Acrosport que realitzarem en classe es pot considerar segur, cal ressenyar que ho serà sempre que ens prenguem de debò l'activitat, fem un bon escalfament, tinguem ajudes i seguim els següents consells.

• Els suports seran sempre en zones on el centre de gravetat caiga sobre les mans, peus o genolls del portor. Mai en el centre de l'esquena. L'esquena sempre estarà recta i alineada.

• Mantenir el to muscular sempre i en cas de flaquege, desmuntar la figura sense dubtar-ho. Els braços estaran bloquejats i hi haurà molt control postural.

• Els portors sempre han de pujar amb les cames i mai amb els lumbars. Evitarem lesions del raquis.

• Si alguna persona riu, tremola o diu que li fa mal alguna cosa, ràpidament desmuntarem la figura i tornarem a començar.

• Temps de construcció. No podem esperar molt entre que comença el primer i l'últim puja, doncs el cansament s'acumula ràpidament, haurem de tenir planificada la pujada i la baixada.

• En cas de caiguda, els portors mai es llevaran i els àgils no s'agarraran a ningú i intentaran caure amb parts planes, evitant posar colzes, genolls, etc. per a no fer mal als portors, que esmorteiran la caiguda.

QUALITATS PEDAGÒGIQUES DE L'ACROSPORT

Pensant com a futur professor d'Educació Física, moltes vegades ens centrem en l'aprenentatge i coneixement de continguts que volem que l'alumne assolisca, i i deixem de costat altres aspectes interessants com pot ser la creativitat i iniciativa personal de l'alumnat.

Així, en l'acrosport com la majoria dels esports, la seva pràctica (habitual i equilibrada) aporta a les persones múltiples beneficis, entre els quals podem trobar:

- Fomenta la creativitat : Partint dels coneixements previs dels alumnes i de les posicions del cos es poden realitzar variades formes corporals i expressives per tal de sorprendre i enriquir la resta del grup.

- Desenvolupa la capacitat de cooperació entre els practicants : Tots els membres del grup han de col·laborar per tal de realitzar les piràmides o figures pertinents, a més han de decidir temes de gran importància com el vestuari, la durada del muntatge, la coreografia, el maquillatge, la música...

Altres aspectes fonamentals que justifiquen la introducció de l'acrosport a les escoles són:

• Autosuperació: l'Acrosport fomenta i desperta la motivació per part de l'alumnat, ja que és una activitat molt nova. 
• Autoestima: tots els alumnes formen part directa de les activitats i això fa que qui les realitza se senti important. 
• Expressivitat: en totes les accions i moviments s'utilitza l'expressivitat.
• Motricitat: en les acrobàcies s'utilitza tant la força com l'agilitat, velocitat i fins i tot la resistència.
• El treball mixt: afavoreix el contacte entre companys desenvolupant i millorant les relacions afectives-socials.

COM FER UNA COREOGRAFIA D'ACROSPORT

No saps com podem començar amb la coreografia d'acrosport? no pasa res, ací us comentaré com preparar als alumnes perquè puguen realitzar una coreografia exitosa en acrosport.


CONCEPTE DE COREOGRAFIA

 Podem definir coreografia com l’art de composar balls i, en general, l’art de la dansa. La coreografia prové del món de la dansa i s’utilitza en esports com la gimnàstica artística, el patinatge, l ‘acrosport, etc., on l’expressió és important. També forma part d’altres modalitats amb elements musicals, com l’aeròbic, els balls de saló, l’expressió corporal… La coreografia ha de presentar un principi i un final, però, en general, no presenta regles estrictes. La elecció dels elements és lliure. La creativitat, estimulada per la imaginació, el bon gust, el sentiment musical, etc...són factors que intervenen en la creació coreogràfica. 


CÓM ES CREA UNA COREOGRAFIA?

 S’ha de començar amb la elaboració de coreografiessenzilles, amb pocs moviments i un o pocs participants, de curta durada, i utilitzant peces musicals que ens agradin, amb ritmesmolt marcats. 

A. Selecció dels moviments. 

• 1. Inclús abans de seleccionar la música, consisteix en determinar els principals moviments de que constarà la coreografia. 
• 2. S’han de crear els enllaços. Si la coreografia, per exemple és d ‘acrosport, les parts principals de la coreografia seran els moments en que es culminen els equilibris grupals. Per a passar d’un equilibri a un altre, s’han de crear moviments d’enllaç, que han de respectar el ritme de la música.

 B. Elecció de la música.

Es pot utilitzar tot tipus de música, des de les danses populars fins la música actual. La música ha de servir simplement d’acompanyament o ajudar a seguir el ritme marcat, o ambdues coses a la vegada en una mateixa coreografia. 

C. Representació gràfica.

Una vegada decidits els moviments, es dibuixen en un paper els esquemes que els representen. A continuació, i partint d’aquests esquemes en brut, s’efectua una prova. 

• 1r: S’assaja per fragmentsi sense música, per a memoritzar els movimentsi verificar que les formacions, els moviments i els enllaços que s’han ideat poden realitzar-se. 
• 2n: Amb la part musical sencera, es comprova si s’adapta el ritme i s’observa l’efecte de conjunt.

LA MOTIVACIÓ I LA JOVE MUIXERANGA DE VALENCIA

PRIMERA TASCA DE LA SESIO 3 DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Aquesta serà la primera tasca de la sessió desenvolupada en la meua unitat didàctica, un increible video motivacional d'un grup que es diu "La jove Muixeranga de València", així Introduirem l’alumnat amb la projecció, veient els similituds de la Muixeranga amb l’acrosport de manera que els alumnes se n’adonen que l’acrosport està molt present en altres manifestacions culturals i esportives a la nostra comunitat. Finalitzant amb una ronda de preguntes sobre el vídeo. Coneixies la Muixeranga? Què us pareix aquesta dansa? Us agradaria provar a alguna figura?

VIDEO MOTIVACIONAL DE LA JOVE MUIXERANGA DE VALENCIA





LA MOTIVACIÓ EN L'EDUCACIÓ FÍSICA

L'Educació Física com a forma d'activitat humana requereix per part de la personalitat un mòbil per a poder executar-se, per aquest motiu la motivació com a component de la regulació inductora assumisca en ella una importància decisiva.

Un dels processos essencials que permet als alumnes esforçar-se per complir les accions dins de la classe és la motivació, segons Pila (1988) aquest és un dels factors més important que condiciona l'Educació Física.

En l'Educació Física com en tota activitat humana la motivació constitueix el component més important dins dels processos inductors de la personalitat, sent en aquest cas qui determina l'adreça o nivell d'activació de la conducta cap a l'activitat física en qüestió.

Al seu torn, la presa de consciència dels objectius a complir en la classe per part dels alumnes es produeix gràcies als motius (Sainz de la Torre León, 2003). Quan els alumnes no es troben motivats per participar activament i gaudir de les classes d'Educació Física, els resultats que s'obtenen en les accions que dins d'ella es duen a terme no són els més favorables, la qual cosa limita al seu torn la capacitat de mantenir-se en aquesta activitat i superar *concientemente els obstacles que es puguen presentar en el camí cap a l'assoliment dels objectius.

Assumir l'Educació Física com una necessitat de benestar i salut per a la persona que contribuïsca a la motivació per realitzar-la, permet una millor disposició i presa de consciència en el procés d'aprenentatge i perfeccionament de les habilitats i capacitats a desenvolupar i influeix en la incorporació de la pràctica d'exercicis físics com un hàbit de vida.

Tot professor d'Educació Física ha d'aconseguir que els seus alumnes es troben motivats cap a les execucions que es realitzen, d'açò depèn en gran manera l'èxit de la classe.

COMENCEM A CLASE. CONCEPTES BÀSICS DE L'ACROSPORT

Aquesta breu explicació inicial sobre els rols dels integrants en l'acrosport i els aspectes técnics ens servirà per a entendre els conceptes bàsics que hem de tenir en compte en la iniciació d'aquest esport en l'educació, correspondria a la primera sessió de la nostra unitat didàctica.

ROLS DELS INTEGRANTS DE LA FORMACIÓ EN ACROSPORT

 Els components d’una formació d ’acrosport poden adoptar un, dos o tres dels diferents rols pera formar una figura o piràmide. A la següent figura tenim els 3 rols que se poden donar a la formació d’una piràmide: 

 PORTOR: aquell o aquells que suporten el pes de la piràmide. 

 ÀGIL: aquell o aquells que pugen sobre els portors. 

 AJUDA:aquell o aquells que faciliten la formació de la piràmide i eviten l’aparició d’accidents. 

ASPECTES TÈCNICS IMPORTANTS

 A - Els Recolzaments: Entenem per recolzaments segurs tots aquells punts on es pot situar una càrrega, en aquest cas el pes de l’àgil, i no suposi un perjudici físic pel portor. Els recolzaments han de ser sempre sobre la prolongació de l’eix longitudinal dels segments, de forma que el pes caigui sobre l’os i no a la meitat del mateix. Per exemple: 

 Ala posició de banc, els recolzaments es realitzaran sobre les espatlles i la part més baixa dels malucs, MAI AL MIG DE L’ESQUENA. 

 En quadrupèdia dorsal, sobre les espatlles i els genolls. 

 En bipedestació, sempre sobre els genolls o en els malucs, mai sobre el quàdriceps. Amés a més, en aquesta posició l’esquena ha d’estarsempre recta, evitant curvatures de la columna.

B - Les Preses: Són un aspecte tècnic moltimportant per a la construcció de piràmides. S’utilitzen en totes les piràmides, independentment de la fase en la que es trobin, facilitant la construcció i aportant seguretat a les mateixes. També s’usen per a les projeccionsi girs.

UNA MICA D'HISTÒRIA. LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ

Aquesta unitat didàctica ens servirà per a conèixer les arrels del *acrosport en la cultura valenciana, ja que existeix una dansa popular molt poc coneguda que es diu "La *Muixeranga" original d'Algemesí un poble de la Comunitat Valenciana que es practica des del segle XVIII i consisteix en la realització de figures plàstiques i torres humanes.

La muixeranga (pronunciat mujʃiˈɾaŋɡa) o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i torres humanes originàries de la Comunitat Valenciana (Espanya) i que es preserven a Algemesí (Ribera Alta). Més que una dansa pròpiament aquesta és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les Processons de La nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).

La muixeranga és el nom que rep a Algemesí, i que es diferencia dels moderns castellers en el sentit que en la muixeranga l'objectiu és més religiós i es fa una dansa, sense que l'altura de les torres humanes siga crucial. Si la teoria que els castells i la muixeranga tenen un origen comú: les moixiganges, els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament aquestes i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religiós i els quadres plàstics

HISTÒRIA DE L'ACROSPORT

La paraula acròbata prové del Greg Akrobatos que significa caminar sobre la punta dels peus, però popularment podem definir la paraula acrosport com l’esport en el que un acròbata realitza exercicis gimnàstics i habilitats com salts, equilibris, etc. 

Tot i que és difícil determinar amb exactitud quan i com sorgeix aquest tipus d’exercici, excavacions arqueològiques a Grècia afirmen que els antics grecs coneixien els exercicis acrobàtics, i van ser molt populars entre ells els jocs amb toros, sobre els quals feien diferents salts acrobàtics realitzant girs, tombarelles, equilibris, etc. 2 Durant els segles IV al XIII a Europa creix considerablement l’interès per l’activitat de circ, on els acròbates mostren la seva habilitat pels carrers dels pobles o en les fires realitzades a les ciutats. Ja en el Renaixement apareix a Venècia el concurs anomenat "Concurs d’Arquitectura Viva", que consistia en la elaboració de piràmides acrobàtiques on el premi se l’enduia aquella estructura que aconseguís major altura respecte el terra. És també en aquest període quan apareix l’interès entre els pedagogs de l’època cap a la Educació Física com a mitjà de desenvolupament i educació dels joves. És llavors quan apareixen els primers llibres orientats especialment als exercicis acrobàtics. No serà fins el segle XVIII quan aquesta activitat es desenvolupi plenament en el circ, i amb ella els exercicis en llit elàstic, trampolí, equilibris, etc… 

 Quan van aparèixer els sistemes gimnàstics nacionals (suec, francès i alemany), en els segles XVIII - XIX la acrobàcia pren tres direccions: 

• 1. Com a “modus vivendi” (guanyar-se la vida) dels nens del carrer. 
• 2. Com a art de circ. 
• 3. Com a contingut de l’Educació Física. 

En el segle XX l’acrobàcia es desenvolupa ràpidament afegint-s-hi, com activitat competitiva important, els exercicis en el trampolí. A l’actualitat, l ’acrosport està inclòs a la Federació Internacional d’Esports Acrobàtics, fundada l’any 1973 i integrada a la Federació Internacional de Gimnàstica des de l’any 1999.

QUI VA SER KEOPS

Va ser el segon faraó de la IV dinastia (h. 2589-2566 a. de C.). Fill i successor de Snefrú, va governar, sovint amb crueltat, un estat estructurat en diferents districtes administratius, dirigits per membres de la família reial i de la classe alta egípcia, que també exercien diverses tasques de l'administració. Amant del luxe, va enviar una expedició al Sinaí a la cerca de turqueses i va explotar les pedreres de diorita situades en el nord-oest d'Abu Simbel.

D'acord amb el ritu funerari egipci, el faraó va ordenar construir la major de les tres grans piràmides de Guiza, símbol del seu poder més enllà del temps. La piràmide de Keops, els plànols de la qual van ser modificats en tres ocasions, te una mesura 147 m d'alçaria i 230 m de costat, i està edificada amb blocs de pedra local, de qualitat mediocre, acuradament units i recoberts a l'origen per peces de pedra calcària blanca i polida, avui desaparegudes, que la feien brillar en el desert. Les seues quatre cares estan orientades als quatre punts cardinals.

Al seu interior, al que s'arriba després de recórrer un complicat sistema de corredors i passadissos que van quedar clausurats sepultat el faraó, es troba la cambra mortuòria amb el sarcòfag. A l'est de la piràmide s'alçava un temple funerari al que s'arribava per una calçada de pedra que desembocava, a baix en la vall, en un temple que acollia la barca amb el cos del sobirà en el moment dels funerals. Després de la mort de Keops, esdevinguda l'any 2566 a. de C., la destinació d'Egipte va quedar en mans dels seus fills Dudufra, primer, i Kefrén, després.