Va ser el segon faraó de la IV dinastia (h. 2589-2566 a. de C.). Fill i successor de Snefrú, va governar, sovint amb crueltat, un estat estructurat en diferents districtes administratius, dirigits per membres de la família reial i de la classe alta egípcia, que també exercien diverses tasques de l'administració. Amant del luxe, va enviar una expedició al Sinaí a la cerca de turqueses i va explotar les pedreres de diorita situades en el nord-oest d'Abu Simbel.
D'acord amb el ritu funerari egipci, el faraó va ordenar construir la major de les tres grans piràmides de Guiza, símbol del seu poder més enllà del temps. La piràmide de Keops, els plànols de la qual van ser modificats en tres ocasions, te una mesura 147 m d'alçaria i 230 m de costat, i està edificada amb blocs de pedra local, de qualitat mediocre, acuradament units i recoberts a l'origen per peces de pedra calcària blanca i polida, avui desaparegudes, que la feien brillar en el desert. Les seues quatre cares estan orientades als quatre punts cardinals.
Al seu interior, al que s'arriba després de recórrer un complicat sistema de corredors i passadissos que van quedar clausurats sepultat el faraó, es troba la cambra mortuòria amb el sarcòfag. A l'est de la piràmide s'alçava un temple funerari al que s'arribava per una calçada de pedra que desembocava, a baix en la vall, en un temple que acollia la barca amb el cos del sobirà en el moment dels funerals. Després de la mort de Keops, esdevinguda l'any 2566 a. de C., la destinació d'Egipte va quedar en mans dels seus fills Dudufra, primer, i Kefrén, després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.