La paraula acròbata prové del Greg Akrobatos que significa caminar sobre la
punta dels peus, però popularment podem definir la paraula acrosport com
l’esport en el que un acròbata realitza exercicis gimnàstics i habilitats com salts,
equilibris, etc.
Tot i que és difícil
determinar amb
exactitud quan i com
sorgeix aquest tipus
d’exercici, excavacions
arqueològiques a Grècia
afirmen que els antics
grecs coneixien els
exercicis acrobàtics, i van ser molt populars entre ells els jocs amb toros, sobre
els quals feien diferents salts acrobàtics realitzant girs, tombarelles, equilibris,
etc.
2
Durant els segles IV al XIII a Europa creix considerablement l’interès per
l’activitat de circ, on els acròbates mostren la seva habilitat pels carrers dels
pobles o en les fires realitzades a les ciutats.
Ja en el Renaixement apareix a Venècia el concurs anomenat "Concurs
d’Arquitectura Viva", que consistia en la elaboració de piràmides acrobàtiques
on el premi se l’enduia aquella estructura que aconseguís major altura respecte
el terra. És també en aquest període quan apareix l’interès entre els pedagogs
de l’època cap a la Educació Física com a mitjà de desenvolupament i educació
dels joves. És llavors quan apareixen els primers llibres orientats especialment
als exercicis acrobàtics.
No serà fins el segle XVIII quan aquesta activitat es desenvolupi plenament
en el circ, i amb ella els exercicis en llit elàstic, trampolí, equilibris, etc…
Quan van aparèixer els sistemes gimnàstics nacionals (suec, francès i
alemany), en els segles XVIII - XIX la acrobàcia pren tres direccions:
- 1. Com a “modus vivendi” (guanyar-se la vida) dels nens del carrer.
- 2. Com a art de circ.
- 3. Com a contingut de l’Educació Física.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.